s/t - Carlos Borrego Iglesias

La identificació digital a Internet és un procés senzill i transparent. L’usuari solament ha d’instal·lar en el seu navegador un certificat digital, com el que conté el Document Nacional d’Identitat. Una vegada instal·lat les possibilitats d’ús són il·limitades.

Les plataformes que arrepleguen signatures electròniques per a crear peticions com change.org exerceixen una pressió social indiscutible però podrien millorar la seua repercussió si arreplegaren signatures amb certificat digital. Siguem crítics, la gesta de reunir un gran nombre de “signatures” no és més que un exercici col·lectiu per apaivagar la rebel·lia amb poca credibilitat i en conseqüència poca eficàcia. Un usuari qualsevol pot crear una petició a change.org, fer-ho per exemple en nom de Groucho Marx i després ser el primer a signar-la com a Harpo.

Les solucions a problemes complexos com els proposats en aquestes plataformes no es troben simplement en una recollida de signatures. La ciutadania hauria d’anar més enllà i exigir eines integrades de proposta d’idees, discussió, votació i difusió, per a les quals el certificat digital juga un paper fonamental.

En el context d’eleccions democràtiques l’ús de certificat digital és molt interessant, la participació en sufragis milloraria si es permetera votar per Internet. A dia de hui ja comencen a emergir propostes de democràcia participativa electrònica molt atractives: els partits que governen podrien posar a la disposició dels electors la possibilitat d’incidir en les seues decisions polítiques a través d’Internet. Per a votar qüestions més complexes l’elector tindria la possibilitat de delegar el seu vot electrònicament en grups de confiança afins. Per exemple, un elector que no estiga familiaritzat amb la temàtica de les energies renovables podria delegar el seu vot en un grup ecologista de confiança per a totes les decisions sobre aquest tema. El resultat seria una democràcia transparent i participativa a colp de clic des del saló de casa.

Les iniciatives legislatives populars (ILP) són un altre cas d’ús del certificat digital. Les ILP són peticions personals, avalades per signatures, que pretenen que un assumpte públic siga pres en consideració pels polítics. A Catalunya, per exemple, es van necessitar molts mesos per a arreplegar 600.000 signatures i prohibir les corregudes de bous; amb l’ús dels certificats digitals i de les xarxes socials açò s’hauria aconseguit en pocs dies i amb prou faenes sense organització.

Una plataforma de class action crowdfunding, [finançament en massa de denúncies populars], podria permetre a un usuari presentar un projecte de denúncia d’interès públic o privat perquè després la comunitat internauta poguera contribuir al seu cost. Els “micromecenes” del projecte de denúncia podrien aconseguir un seguiment transparent del procés a través de la plataforma usant el seu certificat digital.

El fet que un usuari tinga la possibilitat d’identificar-se puntualment no implica que el control sobre l’usuari siga major. El certificat digital en el navegador es pot habilitar i deshabilitar garantint la identificació i l’anonimat en les comunicacions, dues qualitats que tot internauta hauria de poder tenir accés.

És evident que tots aquests avantatges comporten nous reptes i problemes. La seguretat informàtica és un tema molt delicat que amb l’auge de les comunicacions basades en certificats digitals haurà de millorar. Robatoris o falsificació d’identitats, coacció o compra del vot o de la signatura són potencialment alguns dels problemes que no haurien d’impedir l’auge de noves aplicacions.

L’evolució d’Internet ha consistit en una successió d’esdeveniments que ha possibilitat uns altres. Amb l’augment dels llocs web van arribar els cercadors, amb el de l’ample de banda es van fomentar els intercanvis multimèdia, i les xarxes socials van emergir quan un gran nombre de persones van disposar d’accés a Internet. Les condicions per a aconseguir una xarxa en la qual els usuaris puguen identificar-se puntualment ja s’han complit, solament queda instal·lar el certificat electrònic en el nostre navegador. Fem-ho per les aplicacions ací presentades i per totes aquelles que estan per arribar.

Carlos Borrego Iglesias
Professor de Criptografia, Departament d’Enginyeria de la Informació i les Comunicacions (dEIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Fotografia: Carlos Borrego Iglesias www.carlosborregoiglesias.com