L’altre dia un amic em va comentar que havia conegut a una nutricionista genètica. De seguida em vaig emocionar i vaig pensar que utilitzava les noves tecnologies de seqüenciació massiva per a realitzar un perfil genètic dels seus pacients i així, detectar intoleràncies o algun tipus de defecte fisiològic per a adequar la dieta a cada persona. Però no, resulta que utilitzava el coneixement genètic, en general, per a dir el que poden menjar els seus clients o no. I, com no podia ser d’una altra forma, em va posar el típic exemple que la llet de vaca és dolenta perquè solament l’home beu llet d’una altra espècie. No és la primera vegada que escoltava este argument tan ridícul i no és el pitjor de tots, com podeu veure en este enllaç d’una pàgina d’un col·lectiu de vegans. Si sou capaços d’acabar-vos de llegir les trenta raons que donen per a no prendre llet de vaca, podreu observar que no hi ha ni una cita a un estudi científic, encara que sí que parlen d’estudis en general.
Amb el pas del temps i, gràcies a que últimament m’estic aficionant a llibres, blogs i programes que lluiten contra tot este tipus d’estafes, estic arribant a ser realment intolerant contra este tipus de manifestacions gratuïtes. Si vols que em crega alguna cosa, demostra-m’ho. Si m’estàs dient que les persones som els únics animals que prenem llet d’una altra espècie i per açò no hem de prendre-la més, demostra’m que els gossos, els lleons, les hienes, els gats, els ratolins, les rates o qualsevol altre animal no prendria llet si poguera domesticar a un altre mamífer. De debò? Vinga home! I no és que este post el pague una empresa làctica ni que jo tinga accions en una. De fet, ni tan sols m’agrada massa la llet. Però no pots enganyar a la gent d’esta manera.
El pitjor d’aquestes informacions no és que existisquen, sinó que la gent se les creu. I he utilitzat correctament el verb “creure”. La gent fa un autèntic acte de fe i és capaç d’interioritzar aquestes afirmacions i fins i tot compartir-les amb més gent. No li demostren el que estan dient, però és major la desconfiança respecte a les indústries i la regulació estatal que cap a gent que escriu seguint interessos diferents. Perquè no hem d’oblidar que esta gent també es mouen pels seus interessos. En el cas de la nutricionista genètica, utilitza estes afirmacions per a cobrar i fer dietes “genèticament òptimes”. I jo crec que com a persones que treballem en ciència, no podem callar i hem de discutir cada afirmació d’este tipus sempre que estiguem presents i siga possible, encara que quedem de poc moderns i anacrònics. Li ho devem al mètode científic i a tants animals utilitzats en tantes recerques. I tu, sols saltar quan algú comenta un fet no demostrat i clarament enganyós? Callaries si un professor d’universitat afirmara que l’Univers gira al voltant de la Terra en l’actualitat? Penseu que les lleis haurien de penalitzar les persones que enganyen per a vendre els seus productes?
Imatge: Chaval Brasil
8 comentarios
Eva dice:
5 Feb 2013
Jorge, aquest és un tema en el que estic completament d’acord. No m’agraden els tòpics, les coses que es diuen perquè si, perquè s’han escoltat per ahí, mai m’han agradat. I crec que has posat un exemple perfecte, perquè sempre que he buscat alguna informació sobre aquest “món”, amb tots els meus respectes, m’he trobat una muntanya de barbaritats i afirmacions sense cap fonament.
Aquestes 30 raons són per a emmarcar-les, la llet porta sang, pus, verí… com si no passara cap control sanitari ni alimentari! Per sort hi ha prou comentaris després de gent amb trellat que posa en dubte tot açò. Ara, els arguments per defendre’s són de traca, van des de “eh! A google hi ha un munt d’enllaços, investiga si vols!”, clar home, em soltes tu un super rotllo i he de ser jo qui ha d’anar a veure que el que dius és veritat… o “mira, llegeix-te un article que he trobat que es diu: ¿Se puede confiar en los resultados de las investigaciones científicas?”.. no clar, en la biologia o la tecnologia alimentaria no es pot creure, però la ciència infusa… això si que mola!! De veritat que no ho entenc, jo preferisc que algú vinga i em diga, mira, jo per la meua extrema sensibilitat cap als animals preferisc no consumir cap aliment en el que jo crega que per a obtenir-lo els han fet patir. A mi això em sembla genial i respetable, però la resta…
Pel que fa a les les preguntes finals, jo de vegades “salte” i de vegades no, tot depèn del context. De vegades seria com tractar d’evangelitzar al desert (açò ha quedat molt prepotent, no?, perdó!), però mai, mai, em crec quasi res del que es diu per ahi així, en massa… he de confiar molt en qui m’ho estiga contant. Si no, jo necessite arguments, i crec que si, que és feina d’un científic almenys dir-li al qui tens davant, xato, això investiga-ho una mica més, no està clar…
Jorge dice:
5 Feb 2013
Coincidim completament Eva. I el que més ràbia em dóna és que pareix que has de ser tu el que li demostres que no té raó, quan és l’altra persona la que està inventant-se les coses… Jo com ja he dit, intente botar sempre, però a vegades dona gosera, això és el que vull evitar…
Vicent dice:
5 Feb 2013
Jorge, m’he sentit en l’obligació de respondre a les teues preguntes finals, no sols perquè el tema em motiva sinó també perquè vaig estar present quan el comentari que dóna peu a la teua entrada.
Hi ha un tema que últimament em fa botar: l’homeopatia. Fins fa un parell d’anys no combregava en les tesis homeopàtiques, però simplement pensava “no cal discutir, total tampoc fa mal a ningú… si l’efecte placebo li va bé, allà ell”. Però últimament ha comprovat com molts metges de la sanitat pública comencen a recomanar homeopatia… i això sí ho considere un perill. [Nota: parle d’homeopatia, no de remeis naturals o amb herbes] Ho considere un perill en la mesura que eixe tractament homeopàtic substitueix altres de major eficàcia.
Què opineu els científics?
I responent a una altra de les teues preguntes, considere que la llei hauria de ser molt dura amb la gent que estafa en temes de salut. Hui en dia se pot estar venent polseretes “Power-balance” a preu d’or i quan es demostra l’estafa se soluciona amb una multa ridícula. Això sols anima a que cada vegada més estafadors ho intenten, ja que la mentida és beneficiosa tant si et pillen com si no.
Jorge dice:
5 Feb 2013
Gràcies pel comentari Vicent, m’encanta que botes per estos temes.
Que què opinem els científics sobre la homeopatia? Doncs crec que hi ha de tot. Lamentablement estic segur que moltes persones relacionades amb ciència creuen o han utilitzat l’homeopatia alguna vegada. Al cap i a la fi, també són persones. Vull pensar que no són la majoria, però en són uns quants. Només si contàrem les farmàcies i els metges que la recepten, en serien prou. Personalment jo crec que és una estafa i que s’aprofiten moltes vegades de la ignorància i la necessitat de la gent. I estic completament d’acord amb tu, el pes de la llei deuria caure sobre ells. Les estafes deurien estar més penalitzades, no pot ser que guanyen diners pagant la multa. Deurien tindre una multa el valor de la qual fóra al menys els diners guanyats, així s’ho pensarien més de dues vegades abans de timar a la gent.
Vicent dice:
8 Feb 2013
http://psicotecablog.wordpress.com/2013/02/06/terapias-alternativas-en-psicologia-y-medicina/
Pep dice:
5 Feb 2013
Debem -> devem 😉
Jorge dice:
5 Feb 2013
Corregit, gràcies!
¡La leche qué peligroso! « Blog de piratas de la ciencia dice:
21 Feb 2013
[…] en revistas científicas, no a boletines de barrio ni páginas web sin ningún tipo de credibilidad como ya vimos en otro caso. No hay que hacer un acto de fe para creernos que ha sido así, sino que todos los casos han sido […]