La fusta de l’experiència

Llenya de carrasca a Ares del Maestrat (Castelló)

Què ens ve a la ment quan projectem la imatge d’una fàbrica? Probablement la contaminació que origina, xemeneies, fums i residus, etc. Però, i si parlem de la major fàbrica biològica que existeix: els arbres? Aquests éssers, aparantement inerts, imponents i observadors del pas del temps, arrepleguen per mitjà de les arrels la “gasolina” que necessiten per a funcionar: l’aigua i les sals minerals que els ofereix la terra. Eixa matèria primera és enviada fins al cim de l’arbre per mitjà d’un sistema perfecte de canonades (el xilema), sense importar l’alçària que haja de recórrer: els 2 metres d’una savina o els 60 metres d’una secuoia. Una vegada a dalt, es produeix en les fulles la major perfecció ideada en una màquina: ella sola, sense l’ajuda de grans aparells o cadenes de muntatge, transforma la matèria primera enviada des del sòl en matèria orgànica elaborada en forma de nutrients que seran retornats i distribuïts a tots els racons de l’arbre a través del floema. A més, parlem d’una fàbrica un poquet especial a causa de, com a mínim, dues característiques:

1.- Previsió: Els nutrients obtinguts per la funció clorofíl·lica de les fulles són consumits segons una estricta política d’austeritat: una part anirà destinada a la pròpia alimentació i a les cèl·lules especialitzades per a evitar que paralitzen les seues funcions i l’altre percentatge, gens desaprofitable, s’enviarà directament a les arrels que actuaran com una gran caixa d’estalvis (en aquest cas, més ètica que les nostres) emmagatzemant  eixe “tresor orgànic” per a assegurar la vida. Un pla de pensions propi i sense comissions.

2.- Ecologia: Conscient que necessita una gran quantitat d’aigua per a formar eixa gasolina i transformar-la en matèria orgànica, les arrels (la caixa d’estalvis ètica) envien l’avís a les fulles de la quantitat d’aigua que han demanat prestat al sòl. D’aquesta forma, el 90% de l’aigua absorbida del sòl és retornada per la transpiració que es produeix als estomes de les fulles en forma de vapor d’aigua. Com a agraïment, a més, ens fan un regal a la resta d’éssers vius que poblem el planeta: l’oxigen. La “pedra” filosofal.

Probablement, arribats a aquest punt estareu pensant: “Bé, un poc de tot açò recorde de les classes de Biologia a l’institut…”. I si vos dic que el gran sistema de doble corrent inversa (ascendent, per mitjà del xilema, i descendent, per mitjà del floema) està pràcticament mort en la maduresa d’un arbre? L’única part viva de l’imponent arbre és el càmbium, una fina capa de cèl·lules embrionàries situada entre l’escorça i el tronc. A partir del càmbium, l’arbre és capaç de generar dues capes de cèl·lules anualment: unes s’originaran cap a dins creant el xilema i formant un nou anell de creixement en la fusta, mentre que les altres s’originaran cap a fora formant el floema, necessari en el transport de nutrients fins a l’última arrel. I ací radica la gran genialitat d’aquesta fàbrica biològica: fins la part morta té sentit i li resulta de gran utilitat per a continuar endavant. No li suposa un llast sinò tot el contrari. Necessita d’eixa part perquè el sistema de doble corrent funcione.

No seria genial utilitzar allò “mort” del passat i trobar-li la seua utilitat, aquella que et permet seguir avançant? Per tal d’això, aquestes grans fàbriques ens murmuren una lliçó que tenen molt interioritzada: la saviesa, la intel·ligència o el pragmatisme. Com vulguem anomenar-ho. Saber decidir què és el que va a formar part de l’experiència (el xilema) i deixar lloc a allò nou que regenere la vida (el càmbium). Per açò, en la meua opinió, a eixa xicoteta zona de l’arbre que manté i regenera la vida, no se li podria haver anomenat millor: càmbium, “allò que es canvia o transforma”.

NOTA: Aquesta entrada suposa la meua última col·laboració al Blog de Pirates, almenys temporalment. Sent així, no he volgut focalitzar-la en l’arqueologia o en processos històrics. L’ésser humà ha volgut idear, des dels primers forns de ceràmica o de metall, mil maneres per a transformar la matèria primera en objectes útils i augmentar posteriorment la producció i comercialització. No obstant això, i malgrat els grans avanços tecnològics, ens hem vist sempre sorpresos pels processos naturals que mantenen en equilibri la naturalesa, des del primer homínid que va observar la producció de fruits comestibles en arbres silvestres anualment i durant el mateix període estacional. He preferit, també jo, rendir-me i sorprendre’m davant el poder de la naturalesa.