Fa un temps vaig veure la notícia de com un mico controlava amb la ment un braç artificial per tal d’apropar-se un tros de menjar a la boca. Aquest avantatge va ser publicat a Nature al 2011 i admet que vaig quedar meravellat pel fet de les possibilitats d’aplicació d’aquesta investigació. Per a mi, un enginyer electrònic, veure com la possibilitat de controlar coses mitjançant connexions neuronals es feia realitat, em semblava molt interessant i més si tens certa devoció pel gènere de la ciència-ficció, encara que el més interessant és el seu indubtable valor dins de la medicina com aplicació per tal d’ajudar a discapacitats a recuperar la mobilitat. Segons es pot llegir a la publicació, els procediments amb animals van seguir la guia de treball amb animals del consell d’investigació nacional i part del treball consistia en la implantació d’elèctrodes al cervell per tal de monitoritzar les ones de manera adequada. Per altra banda, no fa molt de temps, va ser també notícia el fet que una malalta italiana, Caterina Simonsen, va sofrir un assetjament per haver publicat una imatge defensant la investigació amb animals.

Aquestos suposats defensors dels animals, els que atacaren de manera injustificada la Caterina, van fer d’aquesta defensa una justificació per tal d’agredir a una persona i ho van fer amb una visió fanàtica i extrema. I la reflexió m’aborda quan pense en què hagueren fet aquestes persones si s’hagueren adonat que els dos micos rhesus del experiment de BMI ‘Brain Machine Interface’ van ser operats per tal d’implantar els elèctrodes? No ho sabem, supose que la notícia no va causar l’impacte social suficient per a arribar a aquest sector de la població possiblement perquè el cas dels micos és un exemple dels milers de casos d’experimentació amb animals que es fan a tot arreu.

La investigació amb animals és un debat que encara es viu a la societat. He de dir que sóc dels que pensa que no s’ha d’utilitzar aquesta via només per motius comercials i banals com pot ser els fins cosmètics, malgrat que avui dia reconec que és necessari aquest tipus d’assajos en determinades situacions. Per això veig de manera positiva l’experiment dels micos per la importància de l’avanç i per haver estat contemplada la seua execució dintre d’un marc institucionalitzat. Puc dir que em considere a favor de l’experimentació amb animals sempre que aquesta es realitze amb la finalitat d’obtindre un avanç, que no hi haja un mètode alternatiu i que es faça dintre d’un marc de legalitat. Arribant a aquest punt, sóc de l’opinió del filòsof italià Felice Cimatti que va escriure respecte al cas de Caterina al Corriere della Sera, i ser coherents amb la utilització dels animals avançant en el sentit de millorar la nostra relació amb ells, amb això i citant a Felice, “No cal preocupar-se pels pollastres de la bateria si no sents empatia pels que viuen connectat a una màquina” i per tot, no hem d’oblidar que nosaltres som també animals.

Finalment faig la pregunta, On seríem sense els avanços aconseguits gràcies a la investigació amb animals?


Raül Garcia
Enginyer electronic
(Correcció i editat per Eva Alloza Anguiano)