Vaig al super i compre tots els ingredients per fer un arròs de peix.
Vaig a l’incubador a 37ºC y seleccione les plaques Petri d’eixes cèl·lules que porte preparant dos mesos.

Escure bé la paella i li pose un poc de fairy per baix.
Comence a muntar la càmera d’electroforesi i prepare i afegisc el separador de poliacrilamida.

Pele els gambons. Pose a bollir les corfes en el brou prèviament preparat (o comprat).
Arreplegue les cèl·lules curosament amb tampó RIPA molt gelat i les conserve en gel.

Sofregisc una ceba, un pebre i tomaca triturada. Ho triture tot i conseve per afegir-ho posteriorment.
Prepare els extractes cel·lulars amb sample buffer. Pose la mescla a 100ºC perquè es desnaturalitzen les proteïnes.

Calfe l’oli en la paella i li afegisc uns calamars ben nets i trossejats.
Quan ja ha polimeritzat el concentrador de poliacrilamida, prepare el separador amb els pouets corresponents.

Afegisc el sofregit reservat anteriorment als calamars.
Amb molta cura introduïsc cada mostra en el pouet assignat, sense oblidar els marcadors de pesos moleculars.

Afegisc un filet d’emperador i una cua de rap trossejades en tacs a la paella. El foc ha d’estar fort fins que agafen color.
Comence l’electroforesi a baix voltatge fins que arribe al separador i augmentem el voltatge fins que la proteïna que busquem estiga aproximadament en la meitat del gel.

Sofregisc 100 grams d’arròs per persona a la paella.
Preperem el tampó de transferència prèviament gelat i muntem la càmera de transferència.

Afegim el caldo calent (proporció 1/3 amb l’arròs) i bollim 12 mintus a foc lent.
Muntem el “sandwich de transferència” i deixem la transferència a alt voltatge durant 2 hores.

Baixem el foc i bollim durant 8 minuts més. Afegim els gambons pelats i les clòtxines bollides i congelades.
Traiem la membrana amb les proteïnes i intercanviem rentats entre la tinció amb Ponceau-S, el bloqueig, l’anticòs primari i l’anticòs secundari.

Deixem reposar i a menjar.
Revelem i a analitzar el resultat.

Ho repetisc tantes vegades com calguen fins que trobe el sabor que desitge.
Ho repetisc tantes vegades com calguen fins que confirme el primer resultat.

El treball en un laboratori de biologia molecular té moltes similituds amb el d’una cuina. En el cas del Western Blot, la finalitat és detectar una proteïna específica entre milers diferents. En el cas de la cuina, busques un sabor entre milers possibles i, a més, que t’agrade. En ambdós casos, un bon protocol mesclat amb un poc d’experiència i una mica d’intuïció et poden donar els millors resultats. Hores i hores de treball per obtindre el que anheles . Ací radica la innovació. De fet, els grans cuiners sempre intenten combinar ambdues disciplines, innovant en els seus plats gràcies a l’ús de tècniques i instruments de laboratori. Amb una mirada bioquímica, les molècules causants de les explosions de sabors que sentim quan estàs gaudint un plat meravellós, son proteïnes i petites molècules que, al interaccionar amb les papil·les gustatives, fan que sentes un plaer i benestar especial. En definitiva, el cuiner está jugant amb este tipus d’interaccions moleculars que ja en l’any 1969 va ser batejada com gastronomia molecular i engloba totes aquelles tècniques utilitzades per modificat les propietats físico-químiques dels aliments. Però no sols els grans cuiners poden innovar, també ho fan totes aquelles persones que investiguen un poc en la cuina buscant sabors que els agraden o simplement que els traga de la rutina. I tu, investigues en el teu dia a dia? T’havies plantejat que feies cuina molecular? Coneixes més camps on la biologia molecular tinga un paper important però discret? En la roba, els ordinadors, l’automoció…?

Imagen: Gel de poliacrilamida tenyit amb Ponceau-S, cortesia de Carmen Aguado.