Sempre m’ha cridat l’atenció les diferències entre les persones. Tots tenim eixe detall o defecte que ens fa diferents. Alguns brus, altres rosses; nassos prominents, nassos fins; ulls marrons i grans, ulls blaus i guerxos; mans grandíssimes i dits grossos, mans petites i dits fins, i així la resta del cos. Quan era xicotet sempre em preguntava per què seríem tots tan diferents si tots érem persones. La resposta completa la vaig conèixer bastants anys més tard. I no, no era Déu.

Han passat ja uns quants anys des que vaig entendre que totes estes diferències són degudes a l’ADN. Encara així, seguisc desconcertat i meravellat per la gran varietat d’individus generada per “simplement” quatre nucleòtids, que per simplificar podem dir que són quatre lletres del nostre “Ategecedari”. M’al·lucina que tinguem més de 3000 milions d’estes quatre lletres, una darrere d’una altra, i que siguem el que som per elles. Quatre unitats. Només quatre. I no estan ordenades a l’atzar, no. Cóm es poden ordenar de manera eficient tants elements? I no és que només siga la guia de totes les funcions cel·lulars, sinó que també defineixen la seua pròpia estructura tridimensional i la seua funció. No és increïble?

A més a més, amb tants elements és impossible que esta seqüència no es veja modificada per l’ambient i els errors. No obstant això, esta variabilitat no es perjudica, en termes generals. Pot ser que la probabilitat no es pose de la teua part i que una variació et provoque una malaltia, però si no ho fa, que és el més probable, l’única cosa que et pot passar és que augmentes la diversitat de la teua espècie, contribuint així a la renovació del genoma. De fet, si analitzes la variabilitat de dues persones, encara que visquen molt prop, tindran milers de diferències entre elles. Inclús n’hi han diferències entre germans bessons!

En definitiva, tots som diferents, però suficientment pareguts a nivell molecular com per dir que som iguals. Esta gran variabilitat, no redueix el racisme al summum de la ignorància? Et creus més diferent d’un xic que ve des de l’Àfrica que d’eixa xica rossa que tan t’agrada? Per què a vegades ens espanten els diferents quan tot ho som realment?

Més info sobre variació genètica humana en la wikipedia.

Imatge: chrisjfry