El valor de la perseverància

Tenim una certa tendència a pensar que lo nou es percebut immediatament com a tal i que, per tant, els nous coneixements s’incorporen de forma quasi instantánea al llibre de la ciència. Però aquesta visió està allunyada de la realitat.

Pensem en Stanley Prusiner. En els anys 60 del segle XX es va proposar que algunes encefalopaties espongiformes transmissibles, com el mal de les vaques boges i la seua variant humana, la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, eren causades per un agent infecciós constituït únicament per proteïnes. Prusiner va passar del terreny de la hipòtesi al dels fets i, en 1982, anuncià que el seu equip havia identificat una proteïna que era l’agent patogen …

El virus social del “contraconeixement”

L’altre dia, l’Andrea, com anomenarem una companya, em va contar una anècdota. Havia anat a la revisió mèdica i, com cada any, va dir que tenia migranyes freqüents. Aquesta vegada la metgessa de torn no sols va apuntar la dada, sinó que li va preguntar per què no provava amb l’homeopatia. El canvi d’expressió en la cara de l’Andrea va ser evident: la metgessa li va dir que a tots els passava el mateix però que, amb el seu fill, havia funcionat. I hi va afegir que, en qualsevol cas, no era cosa fàcil: calia encertar… El comentari de l’Andrea tenia a veure amb la indignació: com pot ser que una …

La ciència també és cultura

  
Un lloc comú a l’hora de parlar del coneixement públic de la ciència és el llibre de Snow Les dues cultures. Snow hi explica com, durant la dècada de 1930, els intel·lectuals literaris començaren a parlar d’ells mateixos com els intel·lectuals sense més, com si no n’hi haguera d’altres. El resultat va ser que els coneixements científics foren expulsats de l’àmbit de la cultura. Però no totalment, és clar. Al cap i a la fi, la cultura es pot definir com un conjunt de coneixements, literaris, artístics, històrics i, també, científics…
La mateixa idea, la expressà Bertrand Russell en el discurs que va llegir en rebre el Premi …